A qui no li agraden uns riures? M’encanta escriure humor, bàsicament perquè em parteixo el cul mentre el faig. A vegades em venen unes estupideses al cap que haig d’escriure sí o sí, i això em fa riure. Molta merda absurda per aquests lars. Però no tot és contrasentit i estupidesa; l’humor negre és un apartat molt important en la meva escriptura. Sí, em refereixo a riure’ns de coses serioses, de coses doloroses, de coses prohibides. I no em refereixo a la merda tan gastada de “els límits de l’humor”. Els fatxes que ho invoquen per a poder ser més fatxes em mengen el cul per sota dels ous. Es creuen ells que em guanyaran a nazi, hah! 😉

M’agrada la sàtira, l’esperpent, la ironia i el sarcasme. Són bons ingredients per a fer enfadar a tots aquells que es prenen massa de debò (a tots aquells que no tenen ni puta idea del que va la literatura). Si em llegeixes i rius, ole tu. Si em llegeixes i creus que no tinc ni puta gràcia, ole tu. Si em llegeixes i t’enfades, jojojo, posa’m una ressenya en Goodreads perquè, almenys, pugui riure jo (que no, cariño, que no m’estic rient de tu, guiño, guiño). Potser aquest és el meu objectiu final, enfadar a tota la penya alineada amb el meu gran ídol Arturo Pereza Reverte. 

En Mis mierdas trobaràs uns quants relats d’humor que et poden donar una idea del que em refereixo. Dona-li un cop d’ull. Si et mola el que llegeixes, aviat vindrà més. És més, potser el pròxim llibre que publiqui sigui una antologia de relats humorístics. Ja m’explicareu què us ve de gust.