Novel·la
Durant molt de temps vaig escriure només relats, còmic i teatre (sí, teatre). Com a molta gent, la idea d’escriure una novel·la, centenars d’hores centrades en un mateix projecte, setmanes, mesos, fins i tot anys amb la ment posada en un sol treball, em creava una ansietat intensa. Això ha de ser impossible, pensava; els novel·listes han d’estar tots bojos. Però amb el temps vaig descobrir l’efecte terapèutic d’escriure novel·les. Un efecte terapèutic que, sens dubte, et deixa amb el temps, doncs això, una mica boig. Sarna amb gust…
He escrit diverses novel·les, fins i tot una tetralogia completa (sèrie de 4 novel·les)! I ahí estan totes, agafant pols en racons, calaixos i armaris oblidats. Aquí, la síndrome de l’impostor ha estat el culpable. Crec que ha arribat l’hora de donar-los una oportunitat. Que què és el que m’ha fet canviar d’idea? Sonarà terrible, però no vaig escriure “llegir a hòsties” en la pàgina d’inici d’aquesta web per res; aquí va una: M’he decidit a publicar perquè molt del que he llegit en els últims anys és UNA SOBIRANA MERDA. La qualitat d’algunes publicacions, incloent-hi d’editorials tradicionals, que han arribat a les meves mans, i cremat les meves retines, és tal IMMUNDICIA que m’han posat de molt bon humor. Em dic: “si aquesta puta porqueria, aquesta trista compilació de paraules insulsa, aquest malgast de temps i esforç (el meu, en intentar llegir aquests, aquests, excrements), s’ha publicat i hi ha gent que ho llegeix (i fins i tot rep ressenyes positives! en Goodreads), doncs, puede ser burdo, pero vamos con ello… A publicar s’ha dit!” Mal de molts…
Però, de debò, hi ha llibres publicats pels quals arbres no haurien de morir. Espero que no penseu això de les meves obres, jajaja.
Dreaming Catalonia
AKA On és la Laia?
On és la Laia? va ser el meu primer coqueteig amb l’escriptura en català, que ara està tant en català com en castellà. Va ser la novel·la que vaig escriure durant el tancament del coronavirus, a Andorra. El meu antídot per a no tornar-me, o acabar de tornar-me, boig. Una història sobre el confinament i la bogeria (quina sorpresa), la independència (que controvertit), la sàtira política (que perillós), tot barrejat en un road-trip català/andorrà, molt de terror psicològic i ciència-ficció. Camina fent la ronda per les editorials especialitzades (terror i ci-fi) tant catalanes com espanyoles. Però com és, diguem, poc comercial, tornarà a mi, com bumerang, i es prestarà a la publicació independent, per a sumar-se, com una “merda” més, a Mis mierdas. Llançament probable: 1 d’Octubre 2026 😉
The Well of the Wolves (El pou dels llops)
He aquí una sèrie completa de novel·les escrites (més de 300.000 paraules) i després emmagatzemades. Gairebé tres anys de la meva vida centrats exclusivament en aquest projecte. Una bona ciència-ficció distòpica amb elements fantàstics. Tal com el nom indica, estan escrits en anglès, la meva llengua materna. El treball es va concebre com la base per a un projecte molt més gran de Novel·la gràfica amb els meus companys músics Matt i Maria de Kid Hyena (recomano una escolta). Des de llavors, les novel·les han estat adaptades al guió de còmic per l’equip i està buscant agent en forma de proposta editorial (completa amb el genial art de l’artista Oriol Tuca). Les novel·les, en canvi, han estat marginades i esperen, tristes, que les acaroni, les editi, les tradueixi i, quin cony, les publiqui de manera independent. Amb la calma. Va ser, al cap i a la fi, el meu primer gran projecte, i segur que necessiten una gran rentada de cara. Però mereixen ser tingudes en compte, ja que m’estic fent major, dic, escriptor.
