Hola, penya. Quan em vaig mudar a Barcelona, fa gairebé vint anys, vaig començar a perseguir el somni de ser un escriptor de ficció. No vaig dubtar a enrolar-me en tallers d’escriptura creativa, de narrativa, de novel·la… L’experiència va ser meravellosa, vaig fer grans amics i fins i tot vaig aprendre alguna cosa sobre aquesta artesania tan bella. Un altre resultat dels cursos van ser centenars de relats (de dubtosa qualitat) i algun que un altre (un número respectable) que, a parer meu, mereixen ser compartits. Però soc un escriptor sense lectors. Bé, la meva parella, la meva família, i els jutges d’alguns concursos m’han llegit, però ara en vull més. Estimo l’escriptura, podem dir que és la meva passió. I vint anys de relats donen per a molts relats. És per això que estic en procés de rellegir-los tots i de recopilar els millors per a diverses antologies, segons gènere, que aniré publicant a poc a poc. El primer d’aquests recopilatoris és Mis mierdas (es traduirà al català pròximament), una barreja d’estils i gèneres perquè vosaltres, els meus lectors, decidiu què és el que us agrada i què no. És la meva carta de presentació en societat. El meu ritual d’iniciació. La meva prova de foc. Pot ser que em cremi, però que me quiten lo bailao!